Un colom badoc volava,
perquè volia volar,
per tota la volta blava,
fins als núvols s’enfilava
volant a la babalà.
I com que no vigilava
va venir que va topar
amb un altre que passava.
I caient com una bala,
no li va valer el cop d’ala
i se la va ben ventar.
Vet aquí: si molt t’embales,
ve un moment que t’atabales...
I no s’hi val a badar!
LARREULA, Enric. Animalari.
Fotografia de Aroa Monterde.